Ens despedim...

Ha arribat l'hora dels adéus. Ens despedim aquí, després de 10 setmanes intenses virtualment... 

Als meus lectors, espero que us hagi agradat el meu blog, que hagueu vist les meves experiències i que us hagueu sentit lliures de compartir les vostres. 

Des del punt de vista d'escriptora (i aprenent de llengües), aquest blog m'ha servit per reflexionar sobre les meves experiències d'aprenent (i, a vegades, també de docent) de llengües i per anar assolint i interioritzant els diferents conceptes tractats a classe. He après moltes coses noves sobre l'ensenyament de llengües que espero posar en pràctica; des dels dictats de fotografies, fins a avaluacions cooperatives, passant pels infinits recursos en línia.

Aquest blog s'acaba aquí, perquè és de l'assignatura. De totes maneres, no dubto en obrir-ne algun altre més personal (i, segurament, més profund) d'aquí un temps. Ara ja hi havíem agafat el truquillo, eh, a això dels blogs... 

PD: Aquest blog es queda en el meu EPA, com a mínim per a futures consultes en temes d'ensenyament de llengües.

Bé, espero que acabeu de passar un bon trimestre.

Molts ànims pels treballs i molta sort pels exàmens!

Arreveure,

Mireia.

Ensenyar i aprendre en línia

En aquesta última entrada, toca el tema més actual i que ens ha "perseguit" al llarg de l'assignatura (no creieu?): l'internet. Jo no he après cap llengua online, però sí que n'he fet un tast. Quan estudiava holandès, la meva professora dedicava mitja hora de la classe a fer exercicis en una pàgina web (també he fet alguna cosa similar a alemany, però us explico aquest cas perquè en tinc un mal record). La pàgina era horrible, plena de publicitat, exercicis molt bàsics que podies fer encara que no sapiguessis holandès, explicacions amb errors i vídeos molt surrealistes... (no he trobat el link de la web). Realment, no sé com la professora feia servir allò. Penso que, molt sovint, per internet costa trobar recursos fiables i ben fets per aprendre llengües...

Quan anava a l'ESO, tenia parcialment un EVA i, actualment, a la universitat també en tenim. Dic "parcialment" perquè no hi estàvem tan implicats com ara, que hem d'estar les 24h connectats per veure quan ens pengen els assignments... Tenir una aula virtual a l'ESO em va servir per aprendre com funcionava i, bàsicament, per començar-me a acostumar. 

Pel que fa a les xarxes socials, tinc presència "activa" a Facebook i a l'Instagram, bàsicament. El Twitter, el Tuenti i el Pinterest els utilitzo molt puntualment. Poques vegades tinc converses en altres llengües però sovint aprenc termes o paraules concretes; per exemple, menjars en anglès (segueixo diverses pàgines de receptes de cuina). L'activitat que faig fora de classe on aprenc llengua és "ensenyar", és a dir, faig classes particulars a nens. Personalment, a vegades aprenc més que no pas sent l'alumna!

Tinc contacte amb diversos diccionaris (pons.de, Collins, RAE, DIEC, TermCat etc.) i alguns Thesaurus (Macmillan, Dante...). A l'Iphone hi tinc diversos diccionaris descarregats i alguna aplicació per repassar rus (però no la utilitzo gaire sovint...). Podríem dir que el 40% dels meus e-mails (rebuts o enviats) són en una llengua que no és ni el català ni el castellà, és a dir, que sovint practico idiomes pel Gmail. Recordo especialment el projecte Comenius que vaig fer a primària, que consistia en enviar-nos correus electrònics amb nens de Finlàndia, Suècia, etc. Aquí en teniu una mostra!

Ara, després de les últimes sessions de l'assignatura, sóc molt més conscient que tinc un EPA i n'intento treure més profit. El meu Entorn Personal d'Aprenentatge conté elements com el Facebook, Pinterest, pàgines de receptes de cuina, blogs, pàgines de DIY (do it yourself), Whatsapp, diccionaris, programes de fotografia, notícies i diaris, etc. A més, ara m'he fet un compte a Diigo (us el recomano, gestionareu molt millor els vostres recursos!). Espero que cada dia pugui anar ampliant el meu EPA, però m'interessa, sobretot, tenir varietat de recursos, així que no dubteu en compartir-me els vostres! (I si teniu Diigo, digueu-m'ho en el comentari i us agrego)

Finalment, penso que la base d'una llengua (o les expressions bàsiques) es poden aprendre online, però per a nivells més avançats, la cosa ja es complica, concretament en el cas de les destreses productives, ja que "necessites" algú que et faci de guia, et corregeixi, et suggereixi opcions per millorar, etc. Un dels principals inconvenients és la força de voluntat; crec que seria un dels motius pels quals jo no seria capaç d'aprendre una llengua per internet. No obstant això, també hi ha avantatges: pots anar al teu ritme, fas el que vols cada dia, hi dediques les hores i els esforços que vols, etc. Sobretot, crec que pots augmentar la teva ccapacitat de reflexió i avaluació, ja que tu mateix has de decidir què et falta per aprendre i què vols reforçar, decideixes el teu propi currículum. 

Recursos didàctics

Tal i com es presenta aquesta entrada, el millor és dividir-la en quatre apartats.

Pel que fa a la comprensió oral, he fet listenings de tot tipus. La majoria han estat exercicis d’àudio, però a nivells més avançats també s’hi incorporava vídeo. Per exemple, últimament estic fent molts exercicis que provenen de TedTalks, conferències en anglès sobre diversos temes. La majoria dels professors recorren a exercicis sobre cançons, en els quals s’ha d’omplir buits. Són un tòpic que no falten mai a les classes de llengua estrangera. Concretament, recordo una cançó que em va quedar gravada (i que trobareu al final d’aquesta entrada).  Les tasques generals de comprensió oral eren variades, des d’anotar el missatge en general, fins a omplir buits concrets.

Quant a l’expressió oral, sovint fèiem diàlegs (ja establerts pel llibre o creats per nosaltres) per parelles i els representàvem davant de la classe. Uns exercicis que recordo especialment eren els de trobar les 7 diferències entre dues imatges (cada un en tenia una de diferent). Em resultava molt útil perquè era el moment en què havies d’expressar-te i posar en pràctica tot allò que havies après. Era el mateix cas que les exposicions orals (però aquestes te les podies preparar millor).

Si faig memòria de la comprensió lectora, recordo que a primària fèiem una hora de lectura a la setmana a la biblioteca i als primers cursos, quan apreníem a llegir, fèiem la lectura en veu alta d’un llibre a la classe. Aleshores el professor ens avaluava i ens feia comentaris. A l’ESO m’obligaven a llegir 3 llibres de cada idioma (un cada trimestre): català, castellà i anglès. A l’Escola Oficial d’Idiomes també. La majoria me’ls llegia desmotivada perquè no eren del meu interès i això em va fer perdre les ganes de llegir. Pel que fa a activitats concretes, n’he fet de tot tipus: resums, posar títols a paràgrafs, contestar preguntes, fer comentaris de textos, etc.

Finalment, quant a l’expressió escrita, he fet alguna pràctica de revisió en parella i trobo que és molt útil perquè també pots aprendre molt buscant els errors dels companys i discutint-ne la solució (el mateix passa amb els exercicis d’escriptura cooperativa). Per acabar, nosaltres (la nostra classe de Llengües Aplicades) no només hem fet exercicis d’aprendre a usar recursos electrònics... sinó assignatures senceres! (Segur que tots la recordeu).

Experiències d'avaluació

He experimentat diversos enfocaments d’avaluació al llarg dels meus anys d’aprenentatge de llengües, però en general ha estat una avaluació sumativa, quantitativa i normativa (sobretot a l’ESO i al batxillerat), ja que la notes eren numèriques (també feien alguns comentaris, però pocs). A vegades tenia una nota en un treball i no sabia ben bé perquè (només hi havia alguns errors marcats). Penso que és molt important que hi hagi comentaris, bàsicament per orientar i guiar l’alumne, per ajudar-lo en el seu aprenentatge.

A primària, en canvi, tenia una avaluació més aviat formativa, qualitativa i ipsativa: no fèiem tants exàmens ni exercicis avaluables (si més no, no n’era conscient) i les notes eren expressades amb  comentaris i informes. Aquí teniu una avaluació de la guarderia:

Ara bé, tota la meva vida (excepte 3r curs i 5è curs d’EOI) he tingut una avaluació continuada, és a dir, els treballs, exercicis i actituds comptaven per la nota final. En general, he tingut heteroavaluació, tot i que a l’ESO fèiem una hora cada setmana de “self-assessment” (autoavaluació). El professor posava fitxes plastificades amb exercicis (i les respectives solucions) en una taula al davant de la classe i exercicis de listening als ordinadors. Nosaltres anàvem creant un dossier amb aquests exercicis que ens autocorregíem. Per tal de portar-ne un control, teníem aquest quadre que veieu a continuació, per anar marcant les fitxes que fèiem, cadascú al seu ritme.

També he tingut experiències de coavaluació (que m’han semblat molt satisfactòries), per exemple, quan havíem de corregir una redacció d’un company o simplement treballant en grup, on has de construir coneixement amb els teus companys.

A més, “he tingut el plaer” de fer tot tipus de proves. Diverses proves de diagnòstic (quan vaig entrar a l’acadèmia d’anglès o a l’EOI) que, molt sovint, serveixen com a proves d’adscripció. També he fet proves d’aprenentatge, a mitjans de trimestre, com ara a l’assignatura de lingüística. Les proves d’assoliment, sens dubte, han estat les més presents a la meva vida: els exàmens finals (de qualsevol assignatura o curs). Finalment, també he fet proves de competència (3r curs i 5è curs d’EOI, i d’aquí uns dies em presento al CAE).

Pel que fa als instruments d’avaluació, he fet tests d’elecció múltiple (típics de l’anglès), tutories amb el professor (per exemple, la tutoria que es fan a meitat de curs), treballs en equip (ABP...), exercicis avaluables de classe, etc. Concretament, recordo una experiència d’un examen oral d’anglès a primària. Una aula amb la meva professora. Una fotografia d’una platja i el dit de la professora assenyalant diversos objectes de la fotografia i jo, recitant paraules en anglès. És un examen que tinc gravat perquè va ser el primer examen oral d’anglès que vaig fer i tenia molta por. A més, va ser el dia en què vaig aprendre la paraula “sand”. Personalment, penso que un examen no només és una eina d'avaluació sinó també d’aprenentatge (jo sempre aprenc coses noves als exàmens!).

La prova de llengua més sorprenent que he tingut (fins ara) va ser a l’ESO. L’enunciat era “Explica todo lo que sepas sobre el renacimiento”. Com podeu veure, era de literatura castellana. M’ho havia estudiat tot, però allò va ser superior a mi, vaig haver de “vomitar” tot el que m’havia estudiat... Finalment, crec que, a vegades, els alumnes no som avaluats en relació amb allò que hem après; algunes proves “trontollen” una mica i no s’acaben d’adaptar als continguts del curs (o bé els continguts del curs no són clars). 

El meu programa/currículum

Per una banda, els cursos que he seguit de primeres llengües (sobretot a l’ESO) han estat basats en la gramàtica tradicional, és a dir, seguíem un ordre gramatical; començant pels noms, passant pels verbs i les conjugacions verbals, els adverbis, etc.

Pel que fa al batxillerat, les coses van canviar una mica. Per exemple, a castellà fèiem un currículum basat en la tipologia de textos, és a dir, ens donava un text i havíem de trobar les característiques específiques (la setmana passada vaig penjar una mostra d’un d’aquests exercicis). A vegades també es treballava el vocabulari i la gramàtica d’aquell text. En canvi, a català fèiem el mateix però de manera més tradicional, era una gramàtica deductiva (primer la definició de què era una instància, per exemple, l’estructura, les característiques, exemples, etc.). Aquí us deixo l’índex del llibre de català:

Per altra banda, en els cursos que he fet de segones llengües, he seguit un currículum basat en estructures sintàctiques (de més fàcils a més difícils), però, sobretot, en el cas de l’anglès, les unitats d’aprenentatge s’agrupaven en centres d’interès (menjar, esports, etc.). Quan feia primària aquest programa encara es veia més clarament:

En el cas de l’alemany he seguit un programa més basat en les funcions comunicatives i els actes de parla, com ara “explicar com et sents”, “explicar els plans”, “descriure una persona”, etc. Aquí teniu dos exemples d'introducció d'unitats: 

    

En algun llibre d’anglès també s’agrupaven els continguts mitjançant preguntes que, en el fons, també es refereixen a funcions comunicatives. Per exemple: can you do a survey about routines? / can you find out what people are doing? / can you talk about your abilities?

Finalment, m'agradaria comentar que hi ha programes que resulten més dinàmics que d'altres, però de tots se'n poden extreure bones activitats d'aprenentatge i bones experiències. De fet, penso que és millor haver tingut una mica de cada...

L’enfocament i l’organització de les meves classes

Per donar una visió més estructurada i entenedora, he fet diverses seccions :)

Programació per objectius i la Taxonomia de Bloom

Tot i que no havia sentit a parlar mai de la Taxonomia de Bloom, he fet classes basades en aquest sistema d’aprenentatge i en la programació per objectius. La majoria de vegades sempre he treballat un tema en concret en les classes de llengua estrangera.

Per exemple, la passiva en alemany . Treballàvem a partir de textos, exercicis, explicació del professor, etc., tot i que hi podia intervenir qualsevol altre concepte (vocabulari nou, repàs d’alguna forma irregular d’un verb, puntuació, etc.). Això es relaciona amb la Taxonomia de Bloom perquè primer teníem la forma de la passiva situada en un text (no us preocupeu pel text en alemany, jo tampoc l’entenc, és un exemple que he trobat!)

...und so, nachdem er den ersten Schritt freiwillig getan, zum zweiten und dritten und immer mehr getrieben wird mit rasend steigender Geschwindigkeit.

 i, un cop entesa (?), podíem anar veient les diferents parts (el verb ser, el verb en passat...).

wird getrieben

Finalment, érem capaços de crear una frase amb un verb passiu, analitzar-la dins d’un text, entendre el seu significat, etc. Per exemple: Ich werde geimpft (jo sóc vacunat).

Deducció o inducció?

En les classes de llengua castellana tenia una professora que ens passava textos literaris (vegeu la foto) i analitzàvem les característiques. A partir d’aquí, ella en explicava les principals característiques dels diferents períodes literaris. Era una classe amb mètode inductiu.

Ara bé, a les classes de llengua catalana, la professora ens explicava la norma gramatical (vegeu fotografia) i aleshores fèiem exercicis. Era un procediment clarament deductiu (que es feia molt dinàmic perquè la professora tenia moltíssimes ganes d’ensenyar).

Personalment, no guardo cap mal record de cap dels dos mètodes, però crec que el procés cognitiu i l’esforç que havia de fer amb el mètode inductiu era més complex i se’m “quedava gravat”. A l’hora d’estudiar per l’examen, notava que ja sabia coses que “no m’havia estudiat”. En altres paraules, penso que el mètode inductiu “em fa aprendre” més. Però cada persona és un món!

La progressió de classe

Quasi sempre faig exercicis d’escalfament, sobretot a l’EOI d’Alemany. Sempre ens posa una pregunta a la pissarra per començar a parlar amb el company o ens pregunta verbs irregulars o els que regeixen datiu, per exemple.

Aleshores ens presenta uns ítems, que els escriu a la pissarra o els trobem en un text del llibre. Posteriorment fem exercicis i els posem en pràctica (pràctiques controlades) i, al final de la classe, ja som capaços (???) d’utilitzar aquell element i aplicar-lo als nostres discursos (pràctiques obertes).

Treball per projectes

L’únic treball per tasques que fet és el crèdit de síntesi (i  tampoc es pot considerar treball per projectes, perquè no té cap finalitat). També feia un crèdit variable de teatre, amb l’objectiu de representar l’obra davant de l’institut, i he participat en concursos literaris (els poemes els fèiem a classe). Però no he fet treball per projectes en les classes de llengües. Crec que és una llàstima, perquè és una manera diferent de treballar i d’aprendre, una manera més activa i més motivadora.

No obstant això, igual que vosaltres, he fet classes d’ABP, algunes més avorrides que altres, segons el tema que es treballés. Eren classes cooperatives, de treball en grup i d’aprenentatge entre iguals. No sé què en penseu vosaltres, però jo opino que la majoria van ser profitoses.

Actiu-receptiu, individual-cooperatiu

He tingut de tot: classes on treballàvem per parelles, algun dia en grups, altres dies individualment. La majoria de classes de primeres llengües eren més individualistes i més aviat tenies un paper receptiu a la classe (el professor parlava). En canvi, les de llengües estrangeres sempre han estat més cooperatives i potser tenies un paper més actiu. Les classes de llengua estrangera que curso actualment són més actives i fem diverses activitats, però, per exemple, a la universitat, penso que tenim classes encara massa receptives, on el professor parla i els alumnes apunten. 

Metodologies

Els aspectes que considero més rellevants en una metodologia és el simple fet d’aprendre. Pot sonar molt típic o molt lògic, però no amb totes les metodologies serveixen per aprendre segons què. Per una banda, les que em semblen més útils, personalment, són l'enfocament comunicatiu i l’aprenentatge cooperatiu perquè penso que saber explicar un concepte a un company vol dir que haver-lo interioritzat. Per altra banda, la metodologia més inútil podria ser la suggestopeadia perquè, segons he entès, no requereix cap concentració per part de l’aprenent.

I jo, quines metodologies he experimentat?

He fet alguns exercicis de metodologies en concret, com ara el famós “Simon says...” de les classes d’anglès (Total Physical Response), però les classes no se centraven en aquesta metodologia. En general, les classes de llengua estrangera s’han centrat en una metodologia comunicativa. He tingut, però, professors de tot tipus. Per exemple, tenia una professora d’Alemanya que em feia fer llistes de vocabulari i aprendre’m les paraules cada setmana... 

En canvi, una altra professora que vaig tenir em feia entendre i recordar el significat de les paraules per com estaven formades (les paraules compostes de l’alemany, que en té moltes!). En aquest últim cas, es posava molt d’èmfasi en el vocabulari, és a dir, era un enfocament lèxic.

Algunes classes d’alemany tenien un enfocament més aviat situacional, ja que amb una mateixa frase “Ich gehe... “(jo vaig...) havíem de completar amb diferents preposicions i declinacions. Ho trobava molt avorrit i poca cosa vaig aprendre...

La primera classe d’alemany de la meva vida va ser una immersió. La professora va entrar i, mentre parlava en alemany, va escriure a la pissarra: Ich heiβe____ und ich komme aus___. Wie heiβt du? Woher kommst du? Nosaltres (pobrets alumnes) havíem d’anar practicant les frases entre nosaltres, intentant pronunciar “aquella cosa impronunciable”.

Una immersió més seriosa va ser l’Erasmus (a Irlanda), on realment “xoques” amb aquella cultura, llengua i societat. Personalment, crec que també és una de les millor maneres d’aprendre. Deixo aquí un petit record...

Pel que fa a les classes de primeres llengües, estaven basades en la gramàtica-traducció amb pinzellades de metodologies comunicatives. 

Teories psicològiques

Segurament com vosaltres, jo també he tingut experiències variades pel que fa a les diverses teories psicològiques, però no n’he tingut cap de “dolorosa”.

El conductisme l’he viscut en moltes classes de llengua estrangera, per exemple, fèiem exercicis interactius a l’ordinador a l’assignatura d’anglès i els encerts eren recompensats amb un “well done!” o “excellent!”. Tot i això, penso que es una bona manera d’aprendre segons quines coses, ja que l’alumne pot anar al seu ritme d’aprenentatge. 

També he tingut experiències conductistes en altres assignatures, com ara matemàtiques o llengua catalana/castellana. En el cas de les matemàtiques, el professor no ens deixava sortir de classe si no ens sabíem les taules de multiplicar. Ens posàvem en fila davant de la porta i et preguntava una multiplicació: si l’encertaves, podies marxar; si no, t’havies de posar al final de la fila un altre cop!

En el cas de llengua, els professors organitzaven una competició al llarg del curs i al suro de la classe hi havia un rànking. Per pujar posicions havies de contestar bé alguns aspectes gramaticals o fer el mínim de faltes en un dictat. Al final, ens donaven un diploma si quedaves en una de les tres primeres posicions (me’n recordo que em va fer molta ilusió tenint aquest diploma!)

Pel que fa al cognitivisme, a castellà sempre ens feien fer una pluja d’idees i una estructuració abans de redactar un escrit i moltes vegades l’havíem fet entre tots a la pissarra. Vam fer el mateix en algunes classes d’anglès, on el professor dibuixava el típic diagrama per aprendre vocabulari relacionat amb la unitat. Aquí us en deixo un exemple:

Penso que, a la universitat d’ara, s’intenta buscar un aprenent des del punt de vista construccionista, és a dir, que s’interessi, explori i descobreixi el coneixement. El docent deixa de ser la font d’informació i passa a ser el creador de les condicions d’aprenentatge. Ho hem viscut tots amb els ABP de primer i segon curs, amb els quals vaig aprendre molt.

Voldria comentar també una experiència que vaig tenir fa poc, amb un nen de primària a qui li faig classes. Aquest nen, a 6è de primària li estan ensenyant el “past simple” dels verbs en anglès (ja li han donat la famosa llista dels verbs irregulars!!), però no sap fer ús dels possessius i amb prou feines s’enrecorda de posar la “s” a la tercera persona del present. Personalment, crec que li estan ensenyant un coneixement que encara “no li tocaria” i suposo que amb això em puc referir a la Zona de Desenvolupament Pròxim de Vygotski, ja que cada aprenentatge té el seu “moment”.

De la lectura sobre les teoria psicològiques penjada a l’Aula Gobal, m’agradaria fer un esment a David P. Ausubel, perquè va distingir diversos aprenentatges (per recepció, per descobriment, significatiu, etc.). M’agradaria comentar que, personalment, he après molt amb dos tipus d’aprenentatge: per descobriment i significatiu (en qualsevol assignatura, no només en llengües); on jo mateixa he anat fent reflexions i “connexions” amb el material disponible o les meves recerques, segons els meus interessos.

Lingüística textual: una utopia? Les teories lingüístiques.

Si començo a recordar les meves experiències com a aprenent de llengües...n'he tingut de bones i de dolentes. En principi, els meus processos d'aprenentatge s'haurien de basar en la teoria de la lingüística textual, on la capacitat de la comunicació és el més important. NO OBSTANT AIXÒ,...

1...he après "llengua catalana i literatura" basada en la gramàtica tradicional (com bé diu el títol de la matèria), ja que no només estudiàvem gramàtica, sinó també molta literatura. El mateix passava amb "lengua castellana y literatura". En aquest segon cas, però, fèiem molta més sintaxi des d'un punt de vista generativista. Realment, tinc molt bones experiències d'aquells anys (des de 3r d'ESO fins a 2n de batxillerat), perquè la sintaxi m'agrada molt i la professora era molt competent.

2...vaig aprendre grec (clàssic) i llatí des de la gramàtica tradicional: traduint, sense fer comunicació oral ni escrita, estudiant declinacions i obres clàssiques, fent anàlisi gramatical, etc. I també fèiem una part de cultura llatina. Però, sincerament, les assignatures no em desagradaven, perquè aprenia molta sintaxi i molta gramàtica. Penso que tenir coneixements diferents de llengües et facilita l'estudi d'altres llengües i, efectivament, podia comparar el llatí i el grec amb l'alemany (en les seves declinacions). A més, només érem dues alumnes a la classe i el ritme d'aprenentatge el marcàvem nosaltres! Us adjunto una imatge d'una traducció:

3... crec (no n'estic gaire segura) que estic aprenent rus d'una manera estructuralista. Fem exercicis de gramàtica (omplir buits, construir frases, conjugar algun verb, repeticions de diàlegs i estructures...) i també de vocabulari (per exemple, em pregunta: què és això? assenyalant una carpeta, i jo contesto això és una carpeta). Durant una part de la classe conversem, llegim (llibres per nens petits, mireu la foto) i repassem oralment alguns conceptes. La majoria de la classe és oral i a casa practico l'escriptura fent els deures.

4...he après les llengües estrangeres (anglès, alemany, holandès) mitjançant dos metodologies: la lingüística textual i l'estructuralisme, depenent del professor/a. Al llarg dels primers cursos a les acadèmies d'anglès aprenia d'una manera més estructuralista, però a mesura que anava pujant el nivell analitzàvem més textos i fèiem més activitats de comunicació i d'expressió oral. A l'ESO, per una banda, penso que era un "intent de lingüística textual" que començava per la correcció dels deures, seguia amb un parell d'exercicis de gramàtica (sobre el present continuous!!) i acabava amb el listening d'una ridícula historieta del llibre. En general, els índexs dels llibres ensenyen una frase (que normalment té l'estructura gramatical que es treballarà), o bé el tema de vocabulari de la unitat, per exemple "Feeling good" (es va treballar com expressar els sentiments). Aquí teniu dos exemples dels llibres que vaig tenir:

Per altra banda, tinc bones experiències perquè fèiem coses diferents i més interessants en grups reduïts (una hora a la setmana): classes de conversa (15 minuts amb un professor de conversa nadiu), exercicis a les aules d'informàtica (amb el programa Tell Me More), listenings "reals" (amb vídeos d'internet), etc. Per acabar, aquí teniu una breu presentació del programa que utilitzàvem:

Fins aviat,

Mireia.

Ich agradaria говорить muchas languages!

Ich agradaria говорить muchas languages ("m'agradaria parlar moltes llengües"). De fet, sempre m'ha agradat aprendre llengües. També m'agradaria aclarir el títol del meu blog, tot i que, com que també ets aprenent de llengües, potser ja t'ho imagines... Penso que GANES, TEMPS I DINERS (per aquest ordre) és el que es necessita bàsicament per aprendre una llengua. 

Tot i que és difícil resumir la meva "història lingüística", intentaré explicar-la amb poques paraules. La meva llengua materna és el català, però des de ben petita que ja vaig començar a sentir el castellà al meu voltant (a la televisió, pel carrer...). A l'escola sempre he fet totes les classes en català, excepte l'assignatura de "lengua castellana" i les diverses llengües estrangeres. Per ser més esquemàtica, exposo les meves llengües estrangeres amb una breu explicació a continuació:

Anglès: 

- El vaig començar als 5 anys en una acadèmia i a l'escola me'l van començar a ensenyar a 3r de primària. Sempre he anat a acadèmies i, realment, és allà on he après anglès (i no a l'escola).

- Vaig fer la meva primera "sortida lingüística" a 4rt d'ESO, a Irlanda durant una setmana per una beca de la Generalitat. Posteriorment, he anat diversos cops a Anglaterra (London, Plymouth, Belfast...)

- Experiència única: Erasmus a Irlanda.

- Nivell: diria que tinc un nivell C1 segons el MCER, tot i que no tinc cap títol oficial que certifiqui aquest nivell. Tinc el títol del nivell avançat (B2) de l'Escola Oficial d'Idiomes.

- I ara, què? Actualment, estic fent el nivell 7 al PEI (Programa d'Ensenyament d'Idiomes).

Alemany: 

- El vaig començar a 2n d'ESO com a optativa a l'institut i el vaig continuar fins a 1r de batxillerat. Després el vaig continuar amb una professora nativa i, posteriorment, a la universitat. 

- No he anat mai a Alemanya; hi aniré per primer cop aquest estiu.

- Nivell: B1-B2

- I ara, què? Estic fent 4rt a l'Escola Oficial d'Idiomes (i penso que és una pèrdua de temps).

Grec i llatí:

- No les considero exactament llengües estrangeres, perquè no vaig aprendre a parlar ni a comunicar-me amb aquestes llengües.

- Va ser el primer cop que vaig aprendre un altre alfabet.

- I ara, què? Després de l'experiència amb aquestes llengües volia aprendre grec modern, però no vaig trobar cap lloc proper.

Holandès:

- El meu primer contacte amb aquesta llengua va ser quan tenia uns 14 anys, quan vaig conèixer una noia holandesa durant les meves vacances d'estiu i amb qui vaig fer una fitxa bilingüe:

- Vaig tenir l'oportunitat d'estudiar-lo durant tres mesos a Irlanda (mentre feia l'Erasmus) 

- Punt a favor: s'assembla a l'alemany!

- Nivell: A2? Potser ni això...

- I ara, què? Després de l'Erasmus el vaig continuar durant uns 6-7 mesos amb una professora holandesa particular, però ho vaig deixar. No descarto reprendre'l algun dia.

Rus:

- El vaig començar a aprendre al setembre (2012), perquè volia aprendre una altra llengua, completament diferent i que fos un repte. Estava entre el rus i el xinès.

- Punt en contra (/favor?): És un altre món.

- Per als curiosos: l'alfabet rus és una variant de l'alfabet ciríl·lic. És similar al del grec i, de fet, els grecs aprenen a llegir i a escriure en rus fàcilment.

- El demanen per treballar a La Roca Village (però no l'estic estudiant per aquest motiu!).

- Nivell: A2?

- I ara, què? Faig classes particulars amb una noia russa (sí, es diu Svetlana!!).

...??:

- Vull aprendre més llengües. Les meves "assignatures pendents" són l'holandès (per tenir més nivell) i el xinès (per tenir una altra visió del món i perquè, com ja sabeu, tot és made in China).

- D'aquí uns anys, simplement espero haver "progressat" en les llengües que estic aprenent. A més, penso que per conèixer una cultura, has de conèixer la seva llengua, així que tinc feina per dies!

PD: D'aquesta assignatura espero aprofitar les nostres experiències per tenir diferents punts de vista sobre l'ensenyament i l'aprenentatge de llengües (tant des del punt de vista teòric com pràctic). 
Bé, doncs ara vaig a xafardejar una mica els vostres blogs!