Ens despedim...

Ha arribat l'hora dels adéus. Ens despedim aquí, després de 10 setmanes intenses virtualment... 

Als meus lectors, espero que us hagi agradat el meu blog, que hagueu vist les meves experiències i que us hagueu sentit lliures de compartir les vostres. 

Des del punt de vista d'escriptora (i aprenent de llengües), aquest blog m'ha servit per reflexionar sobre les meves experiències d'aprenent (i, a vegades, també de docent) de llengües i per anar assolint i interioritzant els diferents conceptes tractats a classe. He après moltes coses noves sobre l'ensenyament de llengües que espero posar en pràctica; des dels dictats de fotografies, fins a avaluacions cooperatives, passant pels infinits recursos en línia.

Aquest blog s'acaba aquí, perquè és de l'assignatura. De totes maneres, no dubto en obrir-ne algun altre més personal (i, segurament, més profund) d'aquí un temps. Ara ja hi havíem agafat el truquillo, eh, a això dels blogs... 

PD: Aquest blog es queda en el meu EPA, com a mínim per a futures consultes en temes d'ensenyament de llengües.

Bé, espero que acabeu de passar un bon trimestre.

Molts ànims pels treballs i molta sort pels exàmens!

Arreveure,

Mireia.

Ensenyar i aprendre en línia

En aquesta última entrada, toca el tema més actual i que ens ha "perseguit" al llarg de l'assignatura (no creieu?): l'internet. Jo no he après cap llengua online, però sí que n'he fet un tast. Quan estudiava holandès, la meva professora dedicava mitja hora de la classe a fer exercicis en una pàgina web (també he fet alguna cosa similar a alemany, però us explico aquest cas perquè en tinc un mal record). La pàgina era horrible, plena de publicitat, exercicis molt bàsics que podies fer encara que no sapiguessis holandès, explicacions amb errors i vídeos molt surrealistes... (no he trobat el link de la web). Realment, no sé com la professora feia servir allò. Penso que, molt sovint, per internet costa trobar recursos fiables i ben fets per aprendre llengües...

Quan anava a l'ESO, tenia parcialment un EVA i, actualment, a la universitat també en tenim. Dic "parcialment" perquè no hi estàvem tan implicats com ara, que hem d'estar les 24h connectats per veure quan ens pengen els assignments... Tenir una aula virtual a l'ESO em va servir per aprendre com funcionava i, bàsicament, per començar-me a acostumar. 

Pel que fa a les xarxes socials, tinc presència "activa" a Facebook i a l'Instagram, bàsicament. El Twitter, el Tuenti i el Pinterest els utilitzo molt puntualment. Poques vegades tinc converses en altres llengües però sovint aprenc termes o paraules concretes; per exemple, menjars en anglès (segueixo diverses pàgines de receptes de cuina). L'activitat que faig fora de classe on aprenc llengua és "ensenyar", és a dir, faig classes particulars a nens. Personalment, a vegades aprenc més que no pas sent l'alumna!

Tinc contacte amb diversos diccionaris (pons.de, Collins, RAE, DIEC, TermCat etc.) i alguns Thesaurus (Macmillan, Dante...). A l'Iphone hi tinc diversos diccionaris descarregats i alguna aplicació per repassar rus (però no la utilitzo gaire sovint...). Podríem dir que el 40% dels meus e-mails (rebuts o enviats) són en una llengua que no és ni el català ni el castellà, és a dir, que sovint practico idiomes pel Gmail. Recordo especialment el projecte Comenius que vaig fer a primària, que consistia en enviar-nos correus electrònics amb nens de Finlàndia, Suècia, etc. Aquí en teniu una mostra!

Ara, després de les últimes sessions de l'assignatura, sóc molt més conscient que tinc un EPA i n'intento treure més profit. El meu Entorn Personal d'Aprenentatge conté elements com el Facebook, Pinterest, pàgines de receptes de cuina, blogs, pàgines de DIY (do it yourself), Whatsapp, diccionaris, programes de fotografia, notícies i diaris, etc. A més, ara m'he fet un compte a Diigo (us el recomano, gestionareu molt millor els vostres recursos!). Espero que cada dia pugui anar ampliant el meu EPA, però m'interessa, sobretot, tenir varietat de recursos, així que no dubteu en compartir-me els vostres! (I si teniu Diigo, digueu-m'ho en el comentari i us agrego)

Finalment, penso que la base d'una llengua (o les expressions bàsiques) es poden aprendre online, però per a nivells més avançats, la cosa ja es complica, concretament en el cas de les destreses productives, ja que "necessites" algú que et faci de guia, et corregeixi, et suggereixi opcions per millorar, etc. Un dels principals inconvenients és la força de voluntat; crec que seria un dels motius pels quals jo no seria capaç d'aprendre una llengua per internet. No obstant això, també hi ha avantatges: pots anar al teu ritme, fas el que vols cada dia, hi dediques les hores i els esforços que vols, etc. Sobretot, crec que pots augmentar la teva ccapacitat de reflexió i avaluació, ja que tu mateix has de decidir què et falta per aprendre i què vols reforçar, decideixes el teu propi currículum. 

Recursos didàctics

Tal i com es presenta aquesta entrada, el millor és dividir-la en quatre apartats.

Pel que fa a la comprensió oral, he fet listenings de tot tipus. La majoria han estat exercicis d’àudio, però a nivells més avançats també s’hi incorporava vídeo. Per exemple, últimament estic fent molts exercicis que provenen de TedTalks, conferències en anglès sobre diversos temes. La majoria dels professors recorren a exercicis sobre cançons, en els quals s’ha d’omplir buits. Són un tòpic que no falten mai a les classes de llengua estrangera. Concretament, recordo una cançó que em va quedar gravada (i que trobareu al final d’aquesta entrada).  Les tasques generals de comprensió oral eren variades, des d’anotar el missatge en general, fins a omplir buits concrets.

Quant a l’expressió oral, sovint fèiem diàlegs (ja establerts pel llibre o creats per nosaltres) per parelles i els representàvem davant de la classe. Uns exercicis que recordo especialment eren els de trobar les 7 diferències entre dues imatges (cada un en tenia una de diferent). Em resultava molt útil perquè era el moment en què havies d’expressar-te i posar en pràctica tot allò que havies après. Era el mateix cas que les exposicions orals (però aquestes te les podies preparar millor).

Si faig memòria de la comprensió lectora, recordo que a primària fèiem una hora de lectura a la setmana a la biblioteca i als primers cursos, quan apreníem a llegir, fèiem la lectura en veu alta d’un llibre a la classe. Aleshores el professor ens avaluava i ens feia comentaris. A l’ESO m’obligaven a llegir 3 llibres de cada idioma (un cada trimestre): català, castellà i anglès. A l’Escola Oficial d’Idiomes també. La majoria me’ls llegia desmotivada perquè no eren del meu interès i això em va fer perdre les ganes de llegir. Pel que fa a activitats concretes, n’he fet de tot tipus: resums, posar títols a paràgrafs, contestar preguntes, fer comentaris de textos, etc.

Finalment, quant a l’expressió escrita, he fet alguna pràctica de revisió en parella i trobo que és molt útil perquè també pots aprendre molt buscant els errors dels companys i discutint-ne la solució (el mateix passa amb els exercicis d’escriptura cooperativa). Per acabar, nosaltres (la nostra classe de Llengües Aplicades) no només hem fet exercicis d’aprendre a usar recursos electrònics... sinó assignatures senceres! (Segur que tots la recordeu).

Experiències d'avaluació

He experimentat diversos enfocaments d’avaluació al llarg dels meus anys d’aprenentatge de llengües, però en general ha estat una avaluació sumativa, quantitativa i normativa (sobretot a l’ESO i al batxillerat), ja que la notes eren numèriques (també feien alguns comentaris, però pocs). A vegades tenia una nota en un treball i no sabia ben bé perquè (només hi havia alguns errors marcats). Penso que és molt important que hi hagi comentaris, bàsicament per orientar i guiar l’alumne, per ajudar-lo en el seu aprenentatge.

A primària, en canvi, tenia una avaluació més aviat formativa, qualitativa i ipsativa: no fèiem tants exàmens ni exercicis avaluables (si més no, no n’era conscient) i les notes eren expressades amb  comentaris i informes. Aquí teniu una avaluació de la guarderia:

Ara bé, tota la meva vida (excepte 3r curs i 5è curs d’EOI) he tingut una avaluació continuada, és a dir, els treballs, exercicis i actituds comptaven per la nota final. En general, he tingut heteroavaluació, tot i que a l’ESO fèiem una hora cada setmana de “self-assessment” (autoavaluació). El professor posava fitxes plastificades amb exercicis (i les respectives solucions) en una taula al davant de la classe i exercicis de listening als ordinadors. Nosaltres anàvem creant un dossier amb aquests exercicis que ens autocorregíem. Per tal de portar-ne un control, teníem aquest quadre que veieu a continuació, per anar marcant les fitxes que fèiem, cadascú al seu ritme.

També he tingut experiències de coavaluació (que m’han semblat molt satisfactòries), per exemple, quan havíem de corregir una redacció d’un company o simplement treballant en grup, on has de construir coneixement amb els teus companys.

A més, “he tingut el plaer” de fer tot tipus de proves. Diverses proves de diagnòstic (quan vaig entrar a l’acadèmia d’anglès o a l’EOI) que, molt sovint, serveixen com a proves d’adscripció. També he fet proves d’aprenentatge, a mitjans de trimestre, com ara a l’assignatura de lingüística. Les proves d’assoliment, sens dubte, han estat les més presents a la meva vida: els exàmens finals (de qualsevol assignatura o curs). Finalment, també he fet proves de competència (3r curs i 5è curs d’EOI, i d’aquí uns dies em presento al CAE).

Pel que fa als instruments d’avaluació, he fet tests d’elecció múltiple (típics de l’anglès), tutories amb el professor (per exemple, la tutoria que es fan a meitat de curs), treballs en equip (ABP...), exercicis avaluables de classe, etc. Concretament, recordo una experiència d’un examen oral d’anglès a primària. Una aula amb la meva professora. Una fotografia d’una platja i el dit de la professora assenyalant diversos objectes de la fotografia i jo, recitant paraules en anglès. És un examen que tinc gravat perquè va ser el primer examen oral d’anglès que vaig fer i tenia molta por. A més, va ser el dia en què vaig aprendre la paraula “sand”. Personalment, penso que un examen no només és una eina d'avaluació sinó també d’aprenentatge (jo sempre aprenc coses noves als exàmens!).

La prova de llengua més sorprenent que he tingut (fins ara) va ser a l’ESO. L’enunciat era “Explica todo lo que sepas sobre el renacimiento”. Com podeu veure, era de literatura castellana. M’ho havia estudiat tot, però allò va ser superior a mi, vaig haver de “vomitar” tot el que m’havia estudiat... Finalment, crec que, a vegades, els alumnes no som avaluats en relació amb allò que hem après; algunes proves “trontollen” una mica i no s’acaben d’adaptar als continguts del curs (o bé els continguts del curs no són clars).