Tal i com es presenta aquesta entrada, el
millor és dividir-la en quatre apartats.
Pel que fa a la comprensió oral, he fet listenings de tot tipus. La majoria han
estat exercicis d’àudio, però a nivells més avançats també s’hi incorporava
vídeo. Per exemple, últimament estic fent molts exercicis que provenen de
TedTalks, conferències en anglès sobre diversos temes. La majoria dels
professors recorren a exercicis sobre cançons, en els quals s’ha d’omplir
buits. Són un tòpic que no falten mai a les classes de llengua estrangera. Concretament, recordo una cançó que em va quedar gravada (i que trobareu al
final d’aquesta entrada). Les tasques
generals de comprensió oral eren variades, des d’anotar el missatge en general,
fins a omplir buits concrets.
Quant a l’expressió oral, sovint fèiem diàlegs
(ja establerts pel llibre o creats per nosaltres) per parelles i els
representàvem davant de la classe. Uns exercicis que recordo especialment eren
els de trobar les 7 diferències entre dues imatges (cada un en tenia una de
diferent). Em resultava molt útil perquè era el moment en què havies d’expressar-te
i posar en pràctica tot allò que havies après. Era el mateix cas que les
exposicions orals (però aquestes te les podies preparar millor).
Si faig memòria de la comprensió lectora,
recordo que a primària fèiem una hora de lectura a la setmana a la biblioteca i
als primers cursos, quan apreníem a llegir, fèiem la lectura en veu alta d’un
llibre a la classe. Aleshores el professor ens avaluava i ens feia comentaris. A
l’ESO m’obligaven a llegir 3 llibres de cada idioma (un cada trimestre):
català, castellà i anglès. A l’Escola Oficial d’Idiomes també. La majoria me’ls
llegia desmotivada perquè no eren del meu interès i això em va fer perdre les
ganes de llegir. Pel que fa a activitats concretes, n’he fet de tot tipus:
resums, posar títols a paràgrafs, contestar preguntes, fer comentaris de
textos, etc.
Finalment, quant a l’expressió escrita, he fet
alguna pràctica de revisió en parella i trobo que és molt útil perquè també
pots aprendre molt buscant els errors dels companys i discutint-ne la solució
(el mateix passa amb els exercicis d’escriptura cooperativa). Per acabar,
nosaltres (la nostra classe de Llengües Aplicades) no només hem fet exercicis d’aprendre
a usar recursos electrònics... sinó assignatures senceres! (Segur que tots la
recordeu).
Hola, Mireia!
ResponEliminaVeig que coincidim bastant en la tipologia de recursos que hem experimentat per aprendre llengües estrangeres. Trobo molt interessant que a primària dediquéssiu una hora a la setmana a treballar la comprensió escrita a la biblioteca. No sé si en guardes un bon record o no, però trobo que és una molta bona manera d'acostar els alumnes, des de ben petits, a l'hàbit de la lectura.
A part d'això, en el meu cas, a mi també em feien llegir un llibre per trimestre de cada llengua. I em passava igual que a tu, ho trobava molt desmotivador perquè, la majoria de vegades, eren lectures que no tenien res a veure amb els meus interessos. A més, recordo que l'única objectiu era fer un examen final perquè el professor comprovés que havíem llegit el llibre i ja està... Crec que es poden fer moltes més activitats a partir d'aquests recursos.
Per últim, a mi també em va marcar molt la cançó de "Head, shoulders, knees and toes", m'ha fet molta gràcia trobar-la aquí després de tant de temps!
Laia
Hola, Mireia!
ResponEliminaJo també miro molts cops els TedTalks (alguns els hem vist a classe i em van motivar per fer-ho) i crec que són una bona eina d’aprenentatge. Els temes són molt variats i sempre en treus profit, i no parlo només de llengua, ja! Quan he llegit la part de comprensió lectora he recordat també la infinitud de llibres que ens feien llegir a l’ESO (i a Literatura catalana / Literatura universal al batxillerat) i també recordo el gran avorriment que sentia molts cops. M’has fet riure molt amb aquest detallet sobre l’assignatura que hem fet d’aprendre a usar recursos electrònics. Documentació era una assignatura malt (fatal) muntada, però els continguts en si estaven força bé…
Jordi