Si començo a recordar les meves experiències com a aprenent de llengües...n'he tingut de bones i de dolentes. En principi, els meus processos d'aprenentatge s'haurien de basar en la teoria de la lingüística textual, on la capacitat de la comunicació és el més important. NO OBSTANT AIXÒ,...
1...he après "llengua catalana i literatura" basada en la gramàtica tradicional (com bé diu el títol de la matèria), ja que no només estudiàvem gramàtica, sinó també molta literatura. El mateix passava amb "lengua castellana y literatura". En aquest segon cas, però, fèiem molta més sintaxi des d'un punt de vista generativista. Realment, tinc molt bones experiències d'aquells anys (des de 3r d'ESO fins a 2n de batxillerat), perquè la sintaxi m'agrada molt i la professora era molt competent.
2...vaig aprendre grec (clàssic) i llatí des de la gramàtica tradicional: traduint, sense fer comunicació oral ni escrita, estudiant declinacions i obres clàssiques, fent anàlisi gramatical, etc. I també fèiem una part de cultura llatina. Però, sincerament, les assignatures no em desagradaven, perquè aprenia molta sintaxi i molta gramàtica. Penso que tenir coneixements diferents de llengües et facilita l'estudi d'altres llengües i, efectivament, podia comparar el llatí i el grec amb l'alemany (en les seves declinacions). A més, només érem dues alumnes a la classe i el ritme d'aprenentatge el marcàvem nosaltres! Us adjunto una imatge d'una traducció:
3... crec (no n'estic gaire segura) que estic aprenent rus d'una manera estructuralista. Fem exercicis de gramàtica (omplir buits, construir frases, conjugar algun verb, repeticions de diàlegs i estructures...) i també de vocabulari (per exemple, em pregunta: què és això? assenyalant una carpeta, i jo contesto això és una carpeta). Durant una part de la classe conversem, llegim (llibres per nens petits, mireu la foto) i repassem oralment alguns conceptes. La majoria de la classe és oral i a casa practico l'escriptura fent els deures.
4...he après les llengües estrangeres (anglès, alemany, holandès) mitjançant dos metodologies: la lingüística textual i l'estructuralisme, depenent del professor/a. Al llarg dels primers cursos a les acadèmies d'anglès aprenia d'una manera més estructuralista, però a mesura que anava pujant el nivell analitzàvem més textos i fèiem més activitats de comunicació i d'expressió oral. A l'ESO, per una banda, penso que era un "intent de lingüística textual" que començava per la correcció dels deures, seguia amb un parell d'exercicis de gramàtica (sobre el present continuous!!) i acabava amb el listening d'una ridícula historieta del llibre. En general, els índexs dels llibres ensenyen una frase (que normalment té l'estructura gramatical que es treballarà), o bé el tema de vocabulari de la unitat, per exemple "Feeling good" (es va treballar com expressar els sentiments). Aquí teniu dos exemples dels llibres que vaig tenir:
Per altra banda, tinc bones experiències perquè fèiem coses diferents i més interessants en grups reduïts (una hora a la setmana): classes de conversa (15 minuts amb un professor de conversa nadiu), exercicis a les aules d'informàtica (amb el programa Tell Me More), listenings "reals" (amb vídeos d'internet), etc. Per acabar, aquí teniu una breu presentació del programa que utilitzàvem:
Fins aviat,
Mireia.
