Si començo a recordar les meves experiències com a aprenent de llengües...n'he tingut de bones i de dolentes. En principi, els meus processos d'aprenentatge s'haurien de basar en la teoria de la lingüística textual, on la capacitat de la comunicació és el més important. NO OBSTANT AIXÒ,...
1...he après "llengua catalana i literatura" basada en la gramàtica tradicional (com bé diu el títol de la matèria), ja que no només estudiàvem gramàtica, sinó també molta literatura. El mateix passava amb "lengua castellana y literatura". En aquest segon cas, però, fèiem molta més sintaxi des d'un punt de vista generativista. Realment, tinc molt bones experiències d'aquells anys (des de 3r d'ESO fins a 2n de batxillerat), perquè la sintaxi m'agrada molt i la professora era molt competent.
2...vaig aprendre grec (clàssic) i llatí des de la gramàtica tradicional: traduint, sense fer comunicació oral ni escrita, estudiant declinacions i obres clàssiques, fent anàlisi gramatical, etc. I també fèiem una part de cultura llatina. Però, sincerament, les assignatures no em desagradaven, perquè aprenia molta sintaxi i molta gramàtica. Penso que tenir coneixements diferents de llengües et facilita l'estudi d'altres llengües i, efectivament, podia comparar el llatí i el grec amb l'alemany (en les seves declinacions). A més, només érem dues alumnes a la classe i el ritme d'aprenentatge el marcàvem nosaltres! Us adjunto una imatge d'una traducció:
3... crec (no n'estic gaire segura) que estic aprenent rus d'una manera estructuralista. Fem exercicis de gramàtica (omplir buits, construir frases, conjugar algun verb, repeticions de diàlegs i estructures...) i també de vocabulari (per exemple, em pregunta: què és això? assenyalant una carpeta, i jo contesto això és una carpeta). Durant una part de la classe conversem, llegim (llibres per nens petits, mireu la foto) i repassem oralment alguns conceptes. La majoria de la classe és oral i a casa practico l'escriptura fent els deures.
4...he après les llengües estrangeres (anglès, alemany, holandès) mitjançant dos metodologies: la lingüística textual i l'estructuralisme, depenent del professor/a. Al llarg dels primers cursos a les acadèmies d'anglès aprenia d'una manera més estructuralista, però a mesura que anava pujant el nivell analitzàvem més textos i fèiem més activitats de comunicació i d'expressió oral. A l'ESO, per una banda, penso que era un "intent de lingüística textual" que començava per la correcció dels deures, seguia amb un parell d'exercicis de gramàtica (sobre el present continuous!!) i acabava amb el listening d'una ridícula historieta del llibre. En general, els índexs dels llibres ensenyen una frase (que normalment té l'estructura gramatical que es treballarà), o bé el tema de vocabulari de la unitat, per exemple "Feeling good" (es va treballar com expressar els sentiments). Aquí teniu dos exemples dels llibres que vaig tenir:
Per altra banda, tinc bones experiències perquè fèiem coses diferents i més interessants en grups reduïts (una hora a la setmana): classes de conversa (15 minuts amb un professor de conversa nadiu), exercicis a les aules d'informàtica (amb el programa Tell Me More), listenings "reals" (amb vídeos d'internet), etc. Per acabar, aquí teniu una breu presentació del programa que utilitzàvem:
Fins aviat,
Mireia.
Hola, Mireia!
ResponEliminaEstic d'acord amb tu amb que si en teoria hem començat a aprendre llengües amb totes aquestes teories inventades, hauríem d'haver viscut més aviat les més modernes!!! Però no és així... Tot i això també està bé veure que es barregen totes una mica i que poden servir molt bé encara que no siguin l'última innovació pedagògica.
Per cert, és molt interessant això que poguéssiu tenir grups petits de conversa a l'institut. Quina diferència amb les meves classes totalment inútils...
Hola, Mireia!
ResponEliminaJo no vaig fer grec, però en veure això que fèieu m’hi he encuriosit. Però el que m’ha sorprès més és l’ús de les noves tecnologies, en concret, del programa “Tell me more”. Al meu institut sempre ens va mancar l’ús d’aquests elements i és una pena. Totes les hores fent “present continuous vs present simple” o “past simple vs past perfect”, etc., era inconsistent. Una llengua s’aprèn també gràcies a l’ús de les noves tecnologies que, al cap i a la fi, et donen eines per seguir tu a casa, o per motivar-te. Molt interessant, en general!
Jordi Ortiz
Hola, Mireia!
ResponEliminaCrec que tens molta raó quan comentes que l'estudi de les llengües clàssiques com el llatí o el grec pot resultar de molta ajuda quan intentes aprendre l'alemany, per exemple. En el meu cas, diguem que no m'apassionava estudiar-me les declinacions en llatí, però he de reconèixer que a l'hora d'estudiar l'alemany em va servir de molta ajuda perquè ja sabia més o menys com funcionava, mentre que altres companys de classe amb prou feines sabien què volia dir "akkusativ" o "dativ"...
Per cert, m'ha cridat molt l'atenció llegir que només ereu dues alumnes a classe (no sé si de llatí o de grec)!! Sens dubte una vivència molt diferent de la meva, ja que érem uns quants més! Suposo que devíeu aprendre molt perquè no és el mateix fer classe per dos que per vint, l'atenció és molt més personalitzada i enriquidora!
Laia
!Hola!
ResponEliminaYo también tenía clases de latín y griego y lo bueno era que éramos tres, porque dos repetían, que sino hubiese estado yo sola! Coincido plenamente contigo en que las clases de inglés eran insufribles y aburridas al corregir, hacer dos ejercicios de gramática y luego hacer un ridículo "listening".
En fin, menos mal que siempre nos quedan otras teorías lingüísticas mejores para aprender!