Els aspectes que considero
més rellevants en una metodologia és el simple fet d’aprendre. Pot sonar molt
típic o molt lògic, però no amb totes les metodologies serveixen per aprendre
segons què. Per una banda, les que em semblen més útils, personalment, són l'enfocament comunicatiu i l’aprenentatge
cooperatiu perquè penso que saber explicar un concepte a un company vol dir que
haver-lo interioritzat. Per altra banda, la metodologia més inútil podria ser
la suggestopeadia perquè, segons he entès, no requereix cap concentració per
part de l’aprenent.
I jo, quines
metodologies he experimentat?
He fet alguns
exercicis de metodologies en concret, com ara el famós “Simon says...” de les
classes d’anglès (Total Physical Response), però les classes no se centraven en
aquesta metodologia. En general, les classes de llengua estrangera s’han
centrat en una metodologia comunicativa. He tingut, però, professors de tot
tipus. Per exemple, tenia una professora d’Alemanya que em feia fer llistes de
vocabulari i aprendre’m les paraules cada setmana...
En canvi, una altra professora
que vaig tenir em feia entendre i recordar el significat de les paraules per
com estaven formades (les paraules compostes de l’alemany, que en té moltes!).
En aquest últim cas, es posava molt d’èmfasi en el vocabulari, és a dir, era un
enfocament lèxic.
Algunes classes d’alemany
tenien un enfocament més aviat situacional, ja que amb una mateixa frase “Ich
gehe... “(jo vaig...) havíem de completar amb diferents preposicions i
declinacions. Ho trobava molt avorrit i poca cosa vaig aprendre...
La primera classe d’alemany
de la meva vida va ser una immersió. La professora va entrar i, mentre parlava
en alemany, va escriure a la pissarra: Ich heiβe____ und ich komme aus___. Wie
heiβt du? Woher kommst du? Nosaltres (pobrets alumnes) havíem d’anar practicant
les frases entre nosaltres, intentant pronunciar “aquella cosa impronunciable”.
Una immersió més
seriosa va ser l’Erasmus (a Irlanda), on realment “xoques” amb aquella cultura,
llengua i societat. Personalment, crec que també és una de les millor maneres d’aprendre.
Deixo aquí un petit record...
Pel que fa a les
classes de primeres llengües, estaven basades en la gramàtica-traducció amb pinzellades
de metodologies comunicatives.
.jpg)
Hola, Mireia!
ResponEliminaJo també penso que el que realment és important d'una metodologia és que aprenguis i que siguis també conscient que vas aprenent i avançant. Molts mètodes poden ser molt amens i molt divertits, però penso que quan et poses amb un idioma la motivació principal és aprendre i no passar una bona estona (tot i que si es poden combinar, millor, clar!).
També és veritat que hi ha metodologies molt diverses, però que en general el que es fa és fer algun exercici inspirat en alguna metodologia.
Hola, Mireia!
ResponEliminaEstic d'acord quan dius que el més important d'una metodologia és que et permeti aprendre (sinó, de què serveix?), tot i que jo també afegiria que, en el cas de les llengües estrangeres, és bastant important poder situar-les en contextos. Sinó passa el que comentes, que et toca aprendre't llistes interminables de vocabulari... a mi algun cop també m'ha tocat, però he de dir que no és com millor he après una llengua.
Per útlim, coincideixo també quan comentes que una immerisó és la millor manera d'aprendre una llengua (i la cultura que hi ha al darrere, és clar!).
Laia
Hola!
ResponEliminaHe vist que tu també havies fet el Simon says, a mi em semblava una manera força divertida d'aprendre les parts del cos. La manera típica de senyalar-te el braç i dir: "arm!" em semblava massa avorrida i monòtona, però el simple fet d'haver-ho de fer bé perquè t'eliminaven motivava més.
Personalment, crec que el fet d'aprendre vocabulari cada setmana és bastant típic en l'alemany, no? Tinc entès que les paraules són força complexes i complicades...
Hola, Mireia!
ResponEliminaM’encanta aquest to directe del principi de l’entrada. Penso exactament el mateix que tu, però potser la immersió sigui també un dels millors mètodes per aprendre llengües, no ho creus? Això del “Simon says…”, què és? Dius que és “famós”, però jo no ho havia sentit mai… Em fa gràcia quan dius que quan marxes a un país estranger en un programa d’immersió “xoques” amb la seva cultura, perquè és exactament el que em va passar. Et sents perdut, no entens ni la gent ni la seva cultura, i si el període és curt, sempre segueixen sent “estrangers” a la teva vista!
Jordi