En aquesta última entrada, toca el tema més actual i que ens ha "perseguit" al llarg de l'assignatura (no creieu?): l'internet. Jo no he après cap llengua online, però sí que n'he fet un tast. Quan estudiava holandès, la meva professora dedicava mitja hora de la classe a fer exercicis en una pàgina web (també he fet alguna cosa similar a alemany, però us explico aquest cas perquè en tinc un mal record). La pàgina era horrible, plena de publicitat, exercicis molt bàsics que podies fer encara que no sapiguessis holandès, explicacions amb errors i vídeos molt surrealistes... (no he trobat el link de la web). Realment, no sé com la professora feia servir allò. Penso que, molt sovint, per internet costa trobar recursos fiables i ben fets per aprendre llengües...
Quan anava a l'ESO, tenia parcialment un EVA i, actualment, a la universitat també en tenim. Dic "parcialment" perquè no hi estàvem tan implicats com ara, que hem d'estar les 24h connectats per veure quan ens pengen els assignments... Tenir una aula virtual a l'ESO em va servir per aprendre com funcionava i, bàsicament, per començar-me a acostumar.
Pel que fa a les xarxes socials, tinc presència "activa" a Facebook i a l'Instagram, bàsicament. El Twitter, el Tuenti i el Pinterest els utilitzo molt puntualment. Poques vegades tinc converses en altres llengües però sovint aprenc termes o paraules concretes; per exemple, menjars en anglès (segueixo diverses pàgines de receptes de cuina). L'activitat que faig fora de classe on aprenc llengua és "ensenyar", és a dir, faig classes particulars a nens. Personalment, a vegades aprenc més que no pas sent l'alumna!
Tinc contacte amb diversos diccionaris (pons.de, Collins, RAE, DIEC, TermCat etc.) i alguns Thesaurus (Macmillan, Dante...). A l'Iphone hi tinc diversos diccionaris descarregats i alguna aplicació per repassar rus (però no la utilitzo gaire sovint...). Podríem dir que el 40% dels meus e-mails (rebuts o enviats) són en una llengua que no és ni el català ni el castellà, és a dir, que sovint practico idiomes pel Gmail. Recordo especialment el projecte Comenius que vaig fer a primària, que consistia en enviar-nos correus electrònics amb nens de Finlàndia, Suècia, etc. Aquí en teniu una mostra!
Ara, després de les últimes sessions de l'assignatura, sóc molt més conscient que tinc un EPA i n'intento treure més profit. El meu Entorn Personal d'Aprenentatge conté elements com el Facebook, Pinterest, pàgines de receptes de cuina, blogs, pàgines de DIY (do it yourself), Whatsapp, diccionaris, programes de fotografia, notícies i diaris, etc. A més, ara m'he fet un compte a Diigo (us el recomano, gestionareu molt millor els vostres recursos!). Espero que cada dia pugui anar ampliant el meu EPA, però m'interessa, sobretot, tenir varietat de recursos, així que no dubteu en compartir-me els vostres! (I si teniu Diigo, digueu-m'ho en el comentari i us agrego)
Finalment, penso que la base d'una llengua (o les expressions bàsiques) es poden aprendre online, però per a nivells més avançats, la cosa ja es complica, concretament en el cas de les destreses productives, ja que "necessites" algú que et faci de guia, et corregeixi, et suggereixi opcions per millorar, etc. Un dels principals inconvenients és la força de voluntat; crec que seria un dels motius pels quals jo no seria capaç d'aprendre una llengua per internet. No obstant això, també hi ha avantatges: pots anar al teu ritme, fas el que vols cada dia, hi dediques les hores i els esforços que vols, etc. Sobretot, crec que pots augmentar la teva ccapacitat de reflexió i avaluació, ja que tu mateix has de decidir què et falta per aprendre i què vols reforçar, decideixes el teu propi currículum.
Hola, Mireia!
ResponEliminam'han fet gràcia-il·lusió un parell de coses de la teva entrada. En primer lloc, això de les receptes, ja que jo també hi estic viciada, sobretot amb els vídeos, veure com cuinen, com aprenc vocabulari nou relacionant-ho amb el que en aquell moment expliquen etc. Una altra cosa és la noia aquesta finesa d'intercanvi, que es diu Essi, com una companya meva d'intercanvi que tenia a Finlàndia! M'ha fet particularment gràcia el nom perquè casualment em va comentar que el seu nom no és gaire conegut allà, que molt poca gent es diu així.
Molta sort amb els exàmens i amb el treball de SL :)
Hola, Mireia!
ResponEliminaL’ús del Moodle com a EVA abans d’arribar a la universitat crec que ens ha servit per, si més no, entrar-hi en contacte, no creus? Així ja no ens ha agafat tant de cop. Quan parles del teu EPA, em sorprèn que facis servir thesaurus. Aquestes activitats per Gmail del Projecte Comenius em semblen molt interessants, però per desgràcia jo no les vaig realitzar… Coincideixo amb tu quan dius que les bases (o la base) d’una llengua es poden aprendre en línia, però crec que ho fem més per curiositat que no pas per conscienciar-nos que pretenem aprendre aquella llengua. Finalment, bon estiu!!
Jordi
Hola, Mireia!
ResponEliminaEm sembla molt interessant que a l'ESO tinguéssiu un moodle!! Nosaltres ni a batxillerat existia alguna cosa semblant i mira que per qüestions de poble vaig haver d'anar a dos instituts diferents. Ara crec que al que hi ha Camprodon (un SES de 12 a 16 anys) sí que en tenen, no sé si el fan servir gaire, però a la meva època ni se'n sentia a parlar. És curiós. Ara bé, tens raó quan dius (noto que una mica molesta) que estàs connectat les 24 hores del dia. És un dels problemes més greus. Amb els llibres de text o altres recursos sempre tens el material (pesa moltíssim, però el tens!) i en canvi ara hem d'estar sempre pendents que una altra persona el pengi i el pengi amb suficient temps.
També m'ha fet molta gràcia això del projecte Comenius. Molts cops això d'enviar-se correus amb una altra escola es comença, però no acaba tenint continuïtat. Està molt bé que us funcionés i que encara en guardis!